No són simples portalliteres

Potser ens pensem que es limiten a traslladar malalts d’una forma pràcticament asèptica, sense establir-hi contacte perquè aquesta és la tasca que més es coneix d’un ofici molt invisibilitzat però essencial per al bon funcionament dels centres de salut: el dels zeladors i zeladores. No són simples portalliteres, anant amunt i avall pels passadissos, i el fet que en el protocol d’actuació davant la Covid-19 hagin estat considerats personal de baix risc ha reactivat en tot el país les reivindicacions dels qui assumeixen un munt d’obligacions diverses malgrat estar inscrits –o així s’hi senten– en l’esglaó més baix de l’assistència. Expliquen que són els qui acullen en primer lloc els pacients que arriben als serveis d’urgència i els ofereixen orientació i –si cal– els condueixen en cadira de rodes o en llitera al punt de triatge o directament al box. A partir d’aquí la majoria de les seves funcions són d’atenció directa a la persona ingressada, ja sigui ajudant-la a aixecar-se, a canviar de posició, posant-la a dormir, facilitant la seva higiene, duent-la a fer proves diagnòstiques, acompanyant-la en les ambulàncies i exposant-se sovint a una necessària proximitat per a la qual no han disposat de suficient protecció. No estan d’acord amb el tracte rebut per les administracions i reclamen els seus drets, el just reconeixement professional que passa per obtenir la condició de treballadors sanitaris, una formació de qualitat d’acord a les responsabilitats reals, i en l’actual context de pandèmia, accedir a les mesures de seguretat per evitar el contagi. A l’agost se’n parlarà.