Keep calm
Segon plat
Sempre que veig aquesta data, 5 d’agost, no puc evitar recordar que tal dia com avui de fa 58 anys van trobar morta, a casa seva, l’actriu Marilyn Monroe. Les hipòtesis sobre la seva mort encara són un misteri. Segons l’autòpsia, una ingesta de barbitúrics va provocar el desenllaç fatal, que deien que era el que buscava. No va pair que JFK la deixés. Amb els anys ha anat agafant força la versió que no va ser un suïcidi sinó un assassinat. No és clar qui hi havia al darrere, però s’apunta a un dirigent mafiós que amb aquesta mort amenaçava la carrera dels Kennedy, tant la del president com la del seu germà, el fiscal general, Robert. El que deixava clar l’informe forense era que l’últim que havia ingerit l’actriu era pasta, uns fettuccine. I això sí que se sap que va sortir de la cuina del restaurant La Scala, propietat del santanderí Ceferino Carrión, conegut al Hollywood daurat dels setanta com a Jean Leon. Monroe era una assídua i fidel clienta de l’establiment de Santa Monica Boulevard i, a més, era amiga de l’amo. Quan l’actriu no acudia a sopar al restaurant, on solia asseure’s a la taula 14, es feia portar l’àpat a casa. Tal com va fer la nit del 4 d’agost, i Leon va veure que no estava sola. L’acompanyava en Robert. En aquestes anades i vingudes a casa de la Monroe, Leon hi va establir una gran amistat. Parlaven de cuina –en una entrevista, l’actriu va declarar que Leon li havia ensenyat a cuinar!–, de pintura espanyola –Monroe admirava Velázquez, Goya i Picasso– i li va confessar que va estar a punt de ser princesa de Mònaco. Onassis i un productor de Hollywood volien casar-la amb el príncep Rainier per tornar la brillantor al principat. El monegasc, però, es va enamorar de Grace Kelly. Monroe, però, va reconèixer a Leon que era Kennedy el seu príncep blau. I no es volia conformar amb el germà, el segon plat.