65

El 31 de juliol va finalitzar la meva relació laboral amb Hermes Comunicacions, editora d’aquest diari, havent-hi fet quasi tots els papers de l’auca des del 1979, quan el malaguanyat Enric Marquès em va proposar que agafés la corresponsalia de Llagostera. La meva vinculació contractual va començar el març de 1985 en assumir la delegació de la Selva marítima (en realitat, no vaig signar contracte fins al juny de 1986, però aleshores no era motiu de preocupació). El perfil del corresponsal d’El Punt era un patró que es repetia a cada poble i va ser la base de l’èxit de la sortida del diari, ja que bona part dels seus col·laboradors formàvem part activa dels teixits socials dels nostres municipis. A més, hi havia una autèntica necessitat d’informació diferent de la que s’oferia a la premsa local i cap dels diaris de Barcelona posava el focus en la realitat de les comarques. Aquells corresponsals van ser la llavor d’El Punt: l’avui propietari, Joan Vall Clara, era el corresponsal de Calonge; el director Xavier Xirgo ho va ser de Cassà de la Selva; el vicedirector Emili Gispert ho havia estat de Salt; el director adjunt Xevi Sala i l’exdirector Enric Matarrodona, de la Bisbal. Altres corresponsals recordats: a Palafrugell, Santi Massaguer i Josep Bofill; a Torroella, Josep Lloret; a Figueres, Narcís Genís (que també s’ha jubilat al diari), i a Camprodon, Esteve Pujol i Domènec Pairó, que van ser alcaldes per partits diferents. Pere Garriga, alcalde d’Arbúcies, era corresponsal del seu poble; i Carles Puigdemont, alcalde i president de la Generalitat, ho va ser d’Amer. La llista és molt llarga i em sap greu no poder-la ampliar. Vull afegir-hi dos corresponsals de Cadaqués: el director dels Serveis Territorials d’Interior, Albert Ballesta, i el propietari i cuiner d’Es Grec, Constantí Kontós.

Trenta-cinc anys de vida laboral en el diari és prou temps per conèixer-ne les entranyes que tampoc revelem. S’ha fet bona feina i se’n podria fer de millor, però la crisi dels mitjans de comunicació ve de lluny i cada vegada deixa menys marge de maniobra. Arribats als 65, en el meu historial d’assalariat hi ha dotze anys de banca i feines puntuals com a administratiu a l’Ajuntament de Caldes, vigilant forestal, veremador i ajudant de barber amb el pare. Amb la jubilació no s’acaba res. Continuaré escrivint la columna quinzenal i col·laborant amb mitjans locals que m’encanten.