Sobre Llibreriesobertes.cat i Amazon

Reprodueixo una piulada a Twitter, publicada fa dies per la llibreria L’Illa: “Clienta al telèfon: Vull preguntar si teniu un llibre, abans de demanar-lo a Amazon. Nosaltres: No el tenim, però el pots tenir en dos dies. Clienta: Gràcies, si un cas, ja trucaria. Aquesta és la realitat de les llibreries i la seva ruïna.” A la conversa deixen clar que, en fer la comanda a través del web, la llibreria ofereix el lliurament de manera gratuïta. La piulada desencadena una conversa amb comentaris com els següents: “Quins pebrots, la gent no té vergonya!”, “No, no en tenen, tot ha de ser immediat”. El desacomplexament d’alguns lectors indica que l’actitud de “Ja el compraré per internet, perquè surt més barat” s’ha normalitzat; alhora, també, alerta de la tàctica que practiquen alguns webs: d’entrada, apliquen un màxim percentatge de rebaixa, que és d’un 5% en el cas dels llibres. Doncs sí, en nosaltres actua una manera de fer apressada, fruit de la consigna “Ho vull, ho tinc”, que fins fa pocs anys publicitava una entitat bancària. Aquesta llei de mentalitat s’ha instal·lat en l’inconscient col·lectiu de manera ostensible, sense tenir en compte que això pot representar el tancament de molts petits comerços, llibreries incloses.

Durant anys de benestar econòmic ens han volgut fer creure que tot el que desitgem es pot obtenir de manera immediata. En aquest sentit, Amazon (un imperi fundat per Jeff Bezos que ja controla un terç de la capacitat d’emmagatzemament del núvol mundial i que, als Estats Units, per cada lloc de treball creat, n’ha destruït dos que ja existien anteriorment) és només la punta d’iceberg d’una estratègia comercial agressiva però tanmateix reeixida; una fórmula exitosa que algunes empreses –aprofitant la globalització– utilitzen per fer negoci i per esquivar, si poden, la contribució a la hisenda dels països on guanyen més beneficis. Aquesta situació afecta molts negocis del nostre país, especialment les llibreries, que treballen amb un marge de benefici molt ajustat.

Pel que fa al carai de confinament, una bona notícia és que ha augmentat el nombre de lectors joves d’entre 18 i 20 anys (segons un informe de l’empresa Conecta Research & Consulting, molts dels enquestats reconeixen que la lectura ha estat la tercera activitat que més els ha ajudat a suportar la situació). En temps de reclusió també s’ha creat la plataforma Llibreriesobertes.cat, impulsada per la cooperativa SOM* i l’agència Mortensen, que ha rebut el suport d’editors, llibreries i entitats culturals com Òmnium Cultural, que en va fer una campanya homònima. Tot plegat ha permès que moltes llibreries rebessin des del primer moment el 100% de l’import de la venda de llibres. A canvi, els compradors hem acceptat pagar per endavant i esperar-nos a rebre els exemplars. Però ara què? Com es pot convèncer els lectors que no “militen” en aquesta causa que comprar a les llibreries és més eficaç i sostenible?

La crisi econòmica i el relat distòpic que ens van servint per capítols en aquest desconfinament interruptus que vivim, tampoc ajuden gaire. Molts autors hem anat creant xarxa i ajudant-nos mútuament, com passa al món teatral, on actors i actrius fan esforços constants per mostrar que la cultura és segura, a més d’útil, essencial i necessària. En el cas dels llibres és difícil demanar a uns compradors acostumats a la comoditat absoluta –la que implica que t’ho portin tot a casa sense que hagis de fer ni un pas– que comprin en webs on els serviran amb més lentitud i potser a un preu més alt.

El repte és mantenir les llibreries de proximitat i, al mateix temps, tenir accés a un bon servei online per als qui ho prefereixin. Desconec si les llibreries poden fer front comú en aquest sentit. És obvi que moltes llibreteres i llibreters són activistes culturals, per tant, vull pensar que es poden crear noves plataformes col·lectives amb opcions de compra ràpides i eficaces, i amb un servei de missatgeria segur. Això probablement ajudaria a la pervivència i fins i tot a l’expansió de les llibreries a casa nostra.