A la tres
Missatges reveladors
Hi ha dos trets comuns en la “mediació” que el lehendakari Urkullu ha intentat entre els governs català i espanyol en les dues etapes en què ho ha provat (durant els governs Puigdemont/Rajoy i durant els governs Torra/Sánchez). El primer és que, en realitat, la mediació no va arribar a ser mai una mediació. Si un repassa l’ampli dossier que aquest diari va publicar el dia 1 d’agost passat (corresponent a les converses d’ell amb els dos governs l’octubre del 2017) i el que publiquem avui (amb les converses que també va mantenir els anys 2018 i 2019), és difícil de sostenir que en realitat hi hagués cap negociació o mediació en marxa, per més que el lehendakari ho intentés, que ho va intentar. No sembla que en cap moment ni al govern de Rajoy ni al govern de Sánchez li interessés de veritat una mediació. Més aviat em sembla, coneixent ara els missatges d’aquestes dues etapes, que el que al govern espanyol li interessava bàsicament era una renúncia a l’1-O i al que representava per al govern català. “La solución ha llevado al Estado a tener que responder de la única manera posible”, li deia el líder del PSOE, Pedro Sánchez, a Urkullu l’octubre del 2017 a l’hora de donar suport al 155 de Rajoy. I és evident que la proposta que avui coneixem que va fer Urkullu un any més tard, el desembre del 2018, al ja president Sánchez i en ple govern Torra (proposant una consulta a Catalunya sobre una possible negociació) va acabar en no res. Les negociacions d’Urkullu van acabar essent sobretot –o s’hi van acabar convertint– una pressió més sobre els independentistes. La primera conclusió, deia, és aquesta. La segona, que només la sap del tot el mateix lehendakari, és l’objectiu de les converses. Urkullu buscava, segur, un acord entre els governs català i espanyol, abans i després de l’1-O. Però pel contingut dels seus missatges hi ha poc marge d’error per no interpretar que el lehendakari buscava també que el procés català en favor del dret a decidir (que és també en favor del dret a l’autodeterminació) no afectés Euskadi. Vaja, que cadascú defensava els seus interessos.