Opinió

LA GALERIA

Santa Cristina i els seus lligams

La devoció dels lloretencs a santa Cristina ajuda a mantenir l’Obreria

Tots els pobles tenen un pòsit cultural que prové de la història, de les creences i de la tradició… És curiós com, en el món, malgrat la distància entre les localitats, s’hi descobreixen, sovint, afinitats tot i que les nacions siguin diferents. Hi ha devocions semblants i costums que tenen molt de comú. Sovint els practicants no s’ho saben els uns dels altres, fins que algú ho descobreix i, de seguida, sobretot quan hi ha el suport d’alguna associació o d’algunes persones que s’hi entreguen amb tot l’entusiasme, es crea un lligam sòlid entre els protagonistes que es tradueix en intercanvis culturals i en participacions conjuntes d’actes i festivitats que són, alhora, la millor propaganda turística respectiva. És el cas de la devoció dels lloretencs a santa Cristina, que ajuda a mantenir l’Obreria del mateix nom. D’uns anys ençà i com a resultat de contactes iniciats per diversos historiadors, Lloret ha establert vincles d’amistat amb la ciutat de Bolsena, d’on era la santa i on va sofrir el martiri. També amb la població francesa de Cuers, on es venera igualment i on té una capella dedicada i encara una altra en el poble del costat (Solliès-Pont). A Alemanya el culte a la jove màrtir es fa present a Herzebrock i a Ravensburg. Hi ha hagut la sort de trobar en cadascuna d’aquestes ciutats les persones idònies per crear i mantenir un lligam permanent. Els viatges en tots els sentits han sovintejat i els lloretencs ens hem sentit ben acollits a fora i, recíprocament, hem procurat fer agradable l’estada als qui han vingut a Lloret. Els contactes han tingut els seus líders: Roberto Basili i la seva esposa, Eggy, a Bolsena, sense oblidar Marcello Moscini, instal·lat ara a Venècia; Pierre Bianco i la seva esposa, Josianne, a Cuers; el pare Horst Kortmann a Herzebrock; Hermann Schoch i família a Ravensburg… Hem de lamentar aquest any que just després de la festivitat de Santa Cristina ens han deixat l’alemany pare Kortmann i el francès Pierre Bianco, dues baules bàsiques de la cadena d’amistat i activitats. Bianco havia vingut diverses vegades a Lloret, amb els seus Amis de Sainte Christine, i havíem coincidit a Bolsena i a Roma i, òbviament, a casa seva. Era un home emprenedor, amb empenta, cordial, entregat, rioler, que no regatejava esforços ni diners per a la seva capella. Kortmann i Bianco ja són una pàgina de la nostra història conjunta, centrada, aquesta vegada, en una manifestació de fe. Ens plau recordar-los des d’aquestes pàgines. Que santa Cristina els hagi estat bona amfitriona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia