El voraviu
Ganut, callat i barrut
L’Estat ni és el cosí de Zumosol, ni en vol fer. És l’energumen que molesta
Molts dels que esperaven que el primer govern de coalició i progressista seria el cosí de Zumosol per a petits, pobres i oprimits ja s’ho treuen del cap i s’ho posen als peus, que deia l’àvia Neus. Han vist Sánchez amarrar curt els 141.000 milions d’Europa, i com que té buida la bossa de les pensions, ha anat pels estalvis dels ajuntaments. “Mans enlaire: superàvit!” Però vet aquí que els alcaldes es revolten i diuen que els romanents municipals són per a qui se’ls ha treballat. Un altre sidral en marxa. Li calia ser tan ganut? Amb una certa perspectiva històrica s’entén. Quan va tenir l’últim superàvit, el govern espanyol? Des de l’inici del règim del 78 fins avui, els millors 42 anys dels últims 300, el govern espanyol ha tingut superàvit tres anys. 2005, 2006 i 2007. Era president José Luis Rodríguez Zapatero i ministre d’Economia i Hisenda Pedro Solbes Mira. Tres de 42, en els millors 42 de 300! No és estrany que vulguin atracar el primer que en tingui, encara que siguin els ajuntaments. L’Estat ni és el cosí de Zumosol, ni en vol fer, ni en sap. Se n’esperaria que protegís el germà petit, però al contrari, el paper que li va és el de l’energumen que molesta i fa desitjar que vingui el cosí de Zumosol i li foti una cleca. Dimecres, en sortir de Marivent, Sánchez va tenir la barra de tornar a callar sobre el sainet de l’emèrit i mostrar-se disposat a negociar amb els municipis. Negociar què, bandarra, si els romanents són seus?