De reüll
Els “pardalets” del Congrés
Les lluites dels pirates són sempre a vida o mort. Amb traïdoria inclosa
El president Sánchez ha deixat caure aquesta setmana que està disposat a negociar el decret sobre els romanents municipals i que la idea podria ser demanar una aportació voluntària dels municipis. La proposta de negociació de Sánchez arriba quan el govern de l’Estat s’ha trobat amb la possibilitat real de perdre la votació al Congrés, després que els alcaldes (de tots els colors polítics), també alguns socialistes, hagin anunciat la voluntat d’incorporar aquests diners al pressupost municipal per evitar que l’Estat arreplegui els estalvis de tots els ciutadans una vegada més.
No puc evitar pensar en les pel·lícules del prodigiós Jack Sparrow (que vol dir “pardalet”) que tan bones estones fan passar a les famílies amb nens. Les lluites dels pirates són sempre a vida o mort. Amb traïdoria inclosa, evidentment. I quan acaben amb els protagonistes vençuts sempre queda un roc a la faixa, la paraula màgica: “Parlament”. El parlament els permet dialogar i, potser (qui ho sap?), tancar acords amb el capità del vaixell. Sembla que el tema de la pirateria és un clàssic que sempre funciona en el cinema. I, com sempre, el cinema i la vida real tenen interessants punts de trobada, com la debilitat per uns espais de diàleg, com a mínim extravagants.
