De reüll
Veure-hi amb els ulls clucs
L’agricultura ecològica no és un reclam de vendes; és una necessitat
Molts cellers catalans estan a punt de començar o ja han començat la verema. La d’aquest any quedarà marcada per la incidència de la Covid-19 i una plaga de míldiu sense precedents. El míldiu ha deixat els ceps sense raïm i de tots els quilos que els pagesos esperaven collir en el millor dels casos en podran collir una part i, en algun cas, no podran collir res. La situació obliga el sector a plantejar què es pot fer contra un canvi climàtic inqüestionable.
L’aposta per l’agricultura ecològica ja no és només un reclam de vendes. Comença a ser una necessitat si volem mantenir viva l’esperança d’alimentar-nos del que ens doni la terra. Ara hi ha productors que aposten per la biodinàmica, un corrent antroposòfic que va néixer a Polònia a principi del segle XX de la mà de Rudolf Steiner. És evident que ni el clima ni el context eren els que tenim ara a Catalunya. Potser caldria que algú revisés part dels continguts tècnics i les propostes que el filòsof va fer en aquell moment. Però l’objectiu sí que hauria de ser compartit: treballar amb les energies de la vida per trobar la correcta relació entre l’home i la terra. Mentre explotem la terra com si no hi hagués un demà anirem de cap al suïcidi. Ho sabem, però volem conservar la ceguesa. L’ànima es veu amb els ulls clucs.
