El passeig de Llagostera

Aquest dilluns s’ha fet públic que el mercat setmanal de Llagostera es continuarà fent a l’avinguda de l’Esport, on es va traslladar des del passeig de Pompeu Fabra, amb motiu de la pandèmia. En total, 963 persones han votat en el procés participatiu, amb 588 votants que opten definitivament per l’avinguda de l’Esport i 374 que volien mantenir l’emplaçament al passeig de Pompeu Fabra. Com a veí virtual del passeig ja m’està bé que el mercat se’n vagi on un bon dia ja es van traslladar les atraccions de la festa major. Són decisions fruit de l’evolució del temps que es produeixen a cada poble, malgrat que els usuaris més habituals (la gent gran) i els paradistes no n’estan del tot contents. Ara bé, darrere aquest canvi que impulsa l’equip de govern de l’Ajuntament hi ha, a més, l’eterna reforma pendent d’aquesta artèria principal del nucli urbà llagosterenc, que no te fàcil solució. El passeig és un dels bons resultats de l’anomenat eixample Romeu (Antoni Romeu Raig, Llagostera 1832-1894), que va projectar l’actual plaça Catalunya (abans incloïa el mas familiar de can Romeu), el centre vila i el passeig, que es va estrenar el 1891 amb el nom de la Victòria (per les suposades victòries africanes de l’exèrcit espanyol); que el 1930 es va dir avinguda de Galán i García Hernández, que amb el franquisme va recuperar el pompós Victòria i que des del 1979 porta el nom del mestre Fabra. Des de fa anys que l’urbanisme del passeig es motiu de controvèrsia. El 1984 l’Ajuntament va voler prohibir aparcar sobre les voreres i davant l’oposició dels veïns i usuaris va proposar fer-ho al mig, ximpleria que es va descartar i encara es continua aparcant sobre la voravia, que tampoc és lògic. El passeig de Pompeu Fabra està partit en tres parts, ja que hi ha tres carrers que el travessen perpendicularment, i les dues puntes són com dues rotondes on s’acumula molt de trànsit. Quan el 2007 CiU va guanyar les eleccions va fer una actuació puntual que ha esdevingut estèril, i mentrestant els grans damnificats han estat els veïns, perquè ha minvat el mobiliari urbà (s’han retirat bona part dels bancs) i els arbres fa temps que no es replanten. El govern de l’Entesa (1999-2007) tenia una reforma global sobre la taula però no va ser a temps d’executar-la i ara es torna parlar de solucions provisionals que em temo que no resoldran gaire res.