Queda’t, Cayetana, queda’t!

Pobre Cayetana. Tants de sacrificis, tant de dir veritats, i ara resulta que el PP de Casado t’ho agraeix destituint-te com a portaveu al Congrés de Diputats i pràcticament et convida a marxar del partit. No deu ser, marquesa, que és perquè ets diputada del PP per Barcelona? Vejam si deu ser anticatalanisme del PP, això que et passa. I què faràs ara? Diuen (diuen, diuen, diuen) que després de la destitució fulminant de Pablo Casado t’estàs plantejant abandonar la política. De cap manera, Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos. Queda’t! No deixis la política. Qui els cantarà, si no, les veritats al PP, als catalans i a tothom qui et vulgui escoltar? Qui anirà als debats electorals a Catalunya vestida de color groc i amb aquell posat altiu i arrogant? Qui s’hauria atrevit, si no tu, a dir a l’aleshores alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, que era una “ velleta senil”? Què s’ha cregut, aquest tal Casado, fer-te fora per dir quatre veritats, com la que li vas dir indirectament (o directament, vaja) a l’entrevista d’El País de l’altre dia en què afirmaves que “un partit no ha de ser una estructura militar”. Dius la veritat, Cayetana, i s’enfaden. No t’entenen. Qui, si no tu, li hagués dit a Pedro Sánchez que el que li cal és “una ’lobotomia’ que el reconverteixi al constitucionalisme”? Qui, si no tu, s’hauria atrevit a dir-los a aquells que protestaven contra una visita teva que eren “uns pijos, uns reaccionaris, uns consentits i uns subvencionats”. I qui s’hauria atrevit a dir ben clar que “la llei de violència de gènere és un despropòsit perquè no és raonable imposar penes diferents en funció del sexe”. I, és clar, marquesa, vejam si ara Casado et fa fora per haver dit coses com que “el procés és més greu que el 23-F, que Tejero i Milans del Boch, perquè és un cop d’estat postmodern”. Què passa ara? Que Casado vol moderar-se, centrar el PP i obrir una etapa de bona relació amb Pedro Sánchez per aprovar-li els pressupostos? Són uns desagraïts, marquesa. Ja és gros que el PP, tolerant com ets, vulgui prescindir de tu. Creu-me. No pleguis. Queda’t.