La crosta borbònica

Si fos viu, no dubtin que el manifest En defensa del regnat de Joan Carles I, fet públic aquest dimarts per tot d’exministres i excàrrecs públics del PP, el PSOE i l’extinta UCD, també l’hauria signat l’exfranquista reconvertit en demòcrata Manuel Fraga Iribarne. Sí, aquell de “la calle es mía”, de quan hi va haver els ignominiosos fets de Vitòria en què la policia va matar cinc treballadors tancats en una església. Per cert, per obra i gràcia de Franco, aquell 3 de març del 1976 ja dirigia l’Estat el rei Joan Carles I, i era ell mateix qui havia nomenat el franquista Arias Navarro com a president del govern i Fraga com a ministre de Governació. Res, una successió del règim en tota regla. Com es deia en aquell moment, “todo atado y bien atado”.

Sí, el manifest, que signen velles glòries del règim del 78, des del franquista Rodolfo Martín Villa fins al socialista Alfonso Guerra o populars de l’ala més dretana del partit, com Jaime Mayor Oreja, m’ha retornat als foscos anys de la mal anomenada transició i més cap aquí, quan molts dels que ara es queixen que no es respecta la presumpció d’innocència de l’emèrit li feien la gara-gara al Borbó sempre que podien, mentre toleraven, per exemple, que el monarca continués cobrant una comissió per cada barril de petroli que s’importava. La punta de l’iceberg d’una fortuna reial forjada no se sap ben bé com, però que ja es veu que de neta no en té gaire.

Totes aquestes mòmies que ara defensen el Borbó, xucladors del règim, destinataris de prebendes i de privilegis, medalles i condecoracions, molts dels quals col·locats també en consells d’administració d’empreses de la corda, són la vergonya d’un estat corrupte, com el cap d’estat que l’ha presidit durant anys. Que parlin de “quaranta anys” de progrés els acosta encara més als irreals “cuarenta años de paz” franquistes. Ni això han maquillat.

Mentrestant, el raper Valtònyc continua a l’exili i un altre raper, Pablo Hasél, és a punt d’entrar a presó. Els dos per haver cantat les veritats d’un rei que ara se’n riu de tot i de tothom des del seu cau, allà, a Abu Dhabi. Quin fàstic, tot plegat!