Amb pany i forrellat

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat a l’ACN que el 17 de setembre serà al Tribunal Suprem per mirar a la cara els magistrats que el jutgen per haver posat una pancarta a favor de la llibertat dels presos i dels exiliats d’acord amb les conclusions de la comissió de Nacions Unides. Torra insisteix que va penjar la pancarta conscient que desobeïa una ordre que considera fora de lloc, perquè coarta la llibertat d’expressió, dret fonamental que es recull en l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Torra vol mirar els jutges a la cara. Només un home de paraula pot sentir-se incòmode quan algú de paraula el mira fixament a la cara. Quants jutges espera Torra que se sentin incòmodes amb la seva mirada? Per si de cas, Torra ja ha explicat públicament la paradoxa. Jutjar un president de la Generalitat per haver penjat una pancarta mentre ningú no fa res davant un rei emèrit que es mou amb absoluta llibertat i amb les despeses pagades a compte de l’Estat espanyol serà difícil d’explicar als llibres d’història. I, de moment, cap jutge no mou un dit per aturar un dels majors escàndols de la suposada Espanya democràtica. Hi ha llibertats que continuen tancades amb pany i forrellat, mentre d’altres corren a camp obert. D’això tracta la democràcia?