Crossa i el que calgui

Casado ha esbandit la marquesa de la Terrosa i Carrizosa s’ha cruspit Lorena. Una vegada més independents i primàries fan, com diria l’àvia Neus, la fi d’en Cagaelàstics. Mocadors de paper i guants de la benzinera. Usar i llençar. Fixem-nos, però, en l’operació Cayetana, que presenten com el pas necessari per a un retorn al centre i la reacumulació dels deu milions de vots que els permetrien tornar al govern en solitari. En la posada en escena, Casado teatralitza prou bé. Fa veure que s’allunya del govern de concentració PSOE-PP que reclamava Cayetana, s’erigeix en “alternativa” i manté (l’angelet dialèctic) que el cor agre sobra. “Per defensar conviccions no cal cavar trinxeres ni utilitzar les paraules com a punys.” “No som recanvi de Podem ni crossa substitutòria”, diu per a l’audiència que necessita escoltar-ho, però qui recrimina de veritat és Podem. “No hi ha pacte possible amb els que demanen l’abdicació del rei, la independència de Catalunya i el blanqueja ment dels batasunos”, coses que el PSOE no fa. Per això i perquè les coses van com van i són com són, aquest PP centrat farà de crossa substitutòria i del que calgui. Més aviat que tard. Tardor i hivern no hi haurà pau per a ningú. Ni per a l’activitat econòmica. Ni per a l’atur. Ni per als llits dels hospitals. Ni per a les aules d’escoles, instituts i universitats. Veurem qui és capaç de dir als quartos de la UE aquest paperàs no el faig. Crossa i el que toqui. PP i tots.