El termòmetre de les escoles

De totes les previsions de la pandèmia per al setembre, la que acapara més atenció és el futur de les escoles. El mateix president de la Generalitat, Quim Torra, ha avisat que no ens podem permetre no obrir les escoles. Per dijous els ministres d’Ensenyament i Sanitat han convocat tots els responsables autonòmics de la matèria. Caldrà estar molt atents.

Fins avui tot plegat sembla un caos ple de malentesos que està creant una forta confusió a pocs dies d’obrir els col·legis i després de sis mesos d’absència de classes presencials. Tothom té clar que cal unificar les condicions com tothom té clar que no s’ha produït.

Com la majoria de problemes derivats de la pandèmia, cal creure que caldrà un esforç afegit de mestres, de famílies, i fins i tot l’acceptació de riscos en uns moments d’incertesa sanitària. En aquest sentit, el “papa Estat” sembla desaparegut. Pel que s’ha sentit fins ara, molts docents tenen assumit que no podran seguir amb els seus projectes i fins i tot hauran d’anar més enllà de les seves funcions habituals. Reptes que majoritàriament són acceptats sempre que hi hagi bona voluntat de les autoritats. En el cas de Catalunya és evident que a partir d’ara no es pot fer com sempre i que caldran més recursos que no es van preveure en el pressupost aprovat al Parlament de Catalunya. Caldran diners per adaptar aules interiors i exteriors. No és lògic que aquest estiu l’administració hagi demanat que no hi hagi grups de més de deu persones i que ara, per al mes de setembre, la mateixa administració en proposi de 20 i 25 alumnes.

Els esdeveniments de la pandèmia van molt ràpids i no es pot fer una valoració diària de la gestió política. S’haurà d’esperar, i sens dubte les eleccions generals i les catalanes seran el termòmetre. Ara per ara, però, el termòmetre serà l’obertura de les escoles. Fonamentals perquè el país funcioni.