La crisi de la balearització

La balearització és un concepte utilitzat en termes urbanístics i de sostenibilitat per explicar la urbanització massiva, desmesurada i abusiva a primera línia de mar sense tenir en compte la integració paisatgística ni la petjada ecològica. Aquest model, que es va desenvolupar sobretot entre els anys seixanta i setanta del segle passat, en plena dictadura, a l’illa de Mallorca, va alimentar corrupteles polítiques nascudes a l’entorn d’una economia especulativa. Les Balears van passar del sector primari a esdevenir grans exportadores de turisme. Sí, sí..., de producció turística.

Les grans empreses turístiques de les Illes han exportat el model a Centreamèrica i han definit un sector econòmic mundial on l’experiència del plaer genera milions i milions de dòlars anuals que, amb la Covid-19, han entrat en un túnel, de moment, sense sortida.

La inseguretat derivada de la pobresa d’alguns països i que els grans complexos turístics del Carib superen creant grans illes de desconnexió per als seus clients, no acaba de ser un model eficaç davant de la inseguretat d’un virus que encara no entén de classes. I mentrestant totes les baules de la cadena pateixen. I molt! Som conscients de la quantitat de sectors que arrossega el turisme?