Negrín no va a la Diada

Falten onze dies per a la Diada i José Medina, ànima de la Fundació Juan Negrín, té la gentilesa d’escriure des de Las Palmas amb una primícia: el científic i president del Consell de Ministres de la República no va a la Diada i no per falta de ganes. L’11 de setembre del 1941, Llar Catalana (22 d’Inverness Terrace, Londres) li escriu: “Volgut amic: Amb motiu de l’Onze de Setembre els catalans que ens trobem a Anglaterra hem organitzat un acte de commemoració al Holborn Hall de Londres diumenge 14 a les quatre de la tarda. Seria per nosaltres un gran honor que hi pogués assistir [...]. Una viva satisfacció poder llegir una salutació del president del govern de la República dirigida als catalans.” Dos dies després, la resposta: “Serveixin aquestes línies, no només d’excusa a la meva absència sinó d’adhesió sentida a la commemoració de la festa de l’11 de setembre, un dia en què per última vegada l’any 30, en companyia del meu inoblidable amic el President Màrtir Lluís Companys i la resta d’autoritats de la Generalitat, vaig tenir ocasió de retre tribut davant l’estàtua de Rafael de Casanova.” A Negrín li dol no usar el català: “Envejo el meu paisà d’origen i autor de Terra baixa”, Àngel Guimerà. “La proesa del conseller en cap Casanova invitant els barcelonins a sucumbir sota les runes abans que permetre l’entrada de les tropes de Felip V em porta a la memòria el No pasarán a Madrid dos segles després [...]. Amb un Visca Catalunya els saludo amistosament”, s’acomiada. Negrín no hi va poder anar el 1941, però el conservador del seu llegat no volia faltar a la cita i regala un paper històric.