Tribuna
@Bestcanvi
Finalment, després de mesos de piulades d’intercanvi amb el perfil @santjordiacasa (un compte de Twitter que ha anat publicant informació sobre autores i autors catalans des de l’inici del confinament), he conegut la persona que l’ha gestat: Pat Vila Armangué. La sorpresa ha estat majúscula perquè, com a bona public relations que és, la Pat havia mantingut en silenci la seva identitat, mentre es dedicava a crear una xarxa de contactes entre els qui escrivim, publiquem i/o transcrivim obres d’altres –una feina impagable, la dels traductors–, amb l’objectiu de fer-nos conèixer un projecte nou, @Bestcanvi, a Twitter i a Instagram. Al mateix temps, descobreixo que la Pat –tota ella nervi i empatia– és qui va fundar l’associació ForeignFriends of Catalonia, que difon notícies contrastades en quatre idiomes a través del compte @foreign_cat de Twitter, amb l’objectiu d’oferir un punt de vista diferent de la informació oficial sobre els esdeveniments que han anat passant a Catalunya durant els darrers anys.
Aquesta era una manera d’aconseguir que els ciutadans europeus tinguessin accés a dades que no havien estat publicades pels mitjans de comunicació principals sobre la situació real i complexa que vivim. Aquesta experiència l’ha portat, a través de dreceres culturals, a promoure l’esdeveniment Catalonia OpenDoors, que ha de permetre l’intercanvi d’estades entre 200 ciutadans de diferents països europeus –a l’entorn de la celebració de Sant Jordi– i les famílies catalanes que els acolliran i que, al seu torn, podran viatjar als països d’origen dels seus hostes. De moment, la pandèmia ha impedit que es pogués celebrar, però la Pat ha aprofitat la situació incerta que ara vivim per idear una nova plataforma basada en la pràctica del bescanvi, una de les més antigues de la humanitat; es tracta d’una xarxa d’amics que poden intercanviar experiències, contactes, coneixements, béns, activitats diverses, tallers artístics i culturals...
Pot semblar utòpic, però, com que soc de les que es compliquen la vida, entenc la dèria per una filosofia que proposa un canvi de paradigma –hem estat atrapats en la creença que més consum genera més felicitat, quan la realitat ens demostra que compartir acostuma a ser força més satisfactori–. D’aquí que m’agradi la idea de l’intercanvi d’“espècies” i la filosofia d’El Bosc de les Idees, el lloc des d’on es gestiona el projecte, una casa amb aires de mecenatge –la casa de la Pat i en Jean Pierre–, que s’alça sobre el desconcert que vivim. L’habitatge, encimbellat a les muntanyes del Maresme, pot acollir també escriptors, estudiosos, estudiants i artistes de diferents disciplines en estades breus perquè puguin treballar amb tranquil·litat, a canvi de col.laborar en tasques quotidianes o bé deixant alguna obra artística. La iniciativa també abraça altres àmbits com l’organització de viatges i l’allotjament en cases d’intercanvi a l’estranger que es poden compensar amb tasques informàtiques, de traducció o de redacció.
Fa temps que, enfront del desconcert, la manca de legislacions adequades per entomar les crisis i l’escanyament fiscal, s’està gestant una nova forma de fer negoci, una economia col·laborativa, un canvi del model de producció que al nostre país té un referent en la tradició del cooperativisme –Catalunya aglutina hores d’ara més d’un 30% de les start-up de l’Estat espanyol–. La situació econòmica ha fet ressorgir la necessitat de buscar nous models d’inversió amb més consciència social, d’aquí l’auge dels bancs del temps, les cooperatives de consum, la banca ètica, les apps de missatgeria i encàrrecs i les plataformes que eviten intermediaris als usuaris.
@Bestcanvi és una història diferent que arrela en la mateixa filosofia –la que propugna generar activitats sense cap sistema de control extern, llevat del compromís dels que hi participen–. Els intercanvis es belluguen dins l’àmbit personal i voluntari, i no estan sotmesos a la fiscalitat oficial. S’ofereixen entre amics compartits, a través d’un contracte de paraula, de jo a tu, de nosaltres a vosaltres. Em sembla que això és el que ara convé.