Alumnes a casa

La preparació de la tornada a l’escola, entesa com la represa global del sistema educatiu, i la seva adaptació a la Covid-19 ja és prou complexa perquè els responsables de les administracions la compliquin amb posicions prèvies al protocol final de funcionament. La prestació, o finalment sembla que baixa laboral, per als pares i mares que hagin de cuidar a casa fills en quarantena per haver estat en contacte amb algun cas n’és un exemple. Fins a tres ministres i un vicepresident del govern de l’Estat hi han dit la seva els últims dies. Aquesta setmana s’acabarà de perfilar el protocol, juntament amb el d’allargaments dels ERTO que acaben a final de mes. Sembla que es tramitarà com una baixa laboral, malgrat que els metges han advertit que aquesta gestió complicarà la ja saturada atenció primària. I tenen raó en advertir que els CAP ja estan prou pressionats per la Covid perquè ara s’hi afegeixi la tensió per les baixes.

La conciliació familiar no és només responsabilitat de l’escola, sinó un dret. I sobretot hauria de ser-ho per als treballadors i treballadores més vulnerables, que són els que més necessiten poder gestionar aquestes quarantenes com una baixa i no com un permís no remunerat que amenaci la seva precarietat laboral. Famílies monoparentals, treballadores de la neteja, del comerç, autònoms... són sectors que no poden permetre’s quinze dies al mes sense ingressar. Alemanya va atorgar cinc o deu dies més de permís laboral remunerat als progenitors que s’havien de quedar a casa durant el curs. Un dret difícil d’assolir a l’Estat espanyol per l’inestable marc laboral.

Però cal tenir en compte que la majoria de cribratges massius per l’alt risc de contagi comunitari s’estant fent en barris o municipis de gran densitat demogràfica i de menys poder adquisitiu. A Barcelona mateix, el risc de contagi pot ser fins a tres vegades més alt en un barri de rendes baixes que en un de benestant, segons un estudi liderat per l’hospital del Mar.