Tribuna
Algú vol ser positiu, en educació?
“Sé que la gestió del sistema educatiu no és prou bona. Ara bé, ens cal una actitud de construcció, no de desesperança
Walt Whitman dona aquest consell: “Si manteniu la mirada cap al sol, les ombres cauran darrere vostre.” No penso compartir amb vostès aquella negativitat que paralitza i que entristeix. Tampoc soc un eixelebrat desconeixedor de la realitat educativa d’aquests dies de setembre: no ho estic pas, de tranquil. Un “negacionista” –ara semblen haver-se posat de moda– desacredita la realitat per evadir una veritat incòmoda. Aquesta actuació irracional –feta per quedar bé, perquè t’hi jugues quartos o, potser, només per voler sortir als diaris– impedeix acceptar les dades objectives, siguin numèriques o qualitatives. Té a veure amb les notícies falses. Sé que la gestió del sistema educatiu no és prou bona. Ara bé, ens cal una actitud de construcció, no de desesperança. Mandy Hale, una influenciadora nord-americana, afirma que “algunes vegades fem un gir equivocat per arribar a un lloc correcte”. Té mig milió de seguidors al Twitter: ves a saber si l’ha encertada. I si, potser, en educació, ens passarà això.
Les dificultats objectives i els errors evidents comesos fins ara en la planificació del curs escolar potser ens duran a un sistema millor, més curós de les persones, més centrat en el respecte a la diversitat i en una innovació metodològica consistent i no en la fal·lera d’omplir constantment unes graelles de plataformes o formularis del Departament que ningú té intenció de mirar-se seriosament. D’altra banda, en la vida de força persones i societats, sembla confirmar-se l’anomenat “efecte Pigmalió”. Segons aquesta teoria, els resultats s’apropen a les expectatives prèvies ja que, inconscientment, hem modificat la nostra conducta perquè així sigui. La creença de com anirà tot plegat ens fa actuar d’una altra manera i, aleshores, aconseguim fins i tot “alterar” els factors externs. Això s’ha estudiat de valent en àmbits educatius, esportius, etc. Alguns ho anomenen “profecia autocomplerta”. L’escultor grec Pigmalió s’havia enamorat d’una de les seves creacions, Galatea. Estava tan apassionat per l’escultura que la tractava com una dona real: en el mite, després d’un somni i per obra d’Afrodita, Galatea pren vida. Els somnis s’assoleixen.
Oposat a l’efecte positiu, hi ha un “efecte Pigmalió negatiu”, l’anomenat “efecte Golem”: en aquest segon cas, ben estudiat també per la psicologia social, les expectatives acaben modificant negativament el que volem fer. Ho fem malament, pitjor. En l’àmbit educatiu hi ha massa profetes d’aquesta opció, em sembla. Destruir no és difícil: tots en sabem. En allò material i en l’honor. Amb un bon buldòzer o amb l’accés a algunes xarxes digitals, podem carregar-nos institucions, persones o el que calgui. La feina d’un artista o d’un emprenedor no va per aquí.
Com que soc director novell d’institut m’haureu de perdonar l’agosarament: coneixeu persones positives, empàtiques, benintencionades i flexibles? Les necessitem urgentment. Fa mesos que sabem d’un piló d’entitats i individus que saben trobar les deficiències del sistema: manca de coherència, poc realisme, etc. Tots podríem esmentar polítics indecisos, funcionaris que s’equivoquen, col·legues mandrosos que desitjarien un etern confinament (ben pagat, és clar). Però també n’hi ha d’altres: ja fa temps vaig fer un “elogi dels docents”. Tenim molta gent, tan vocacional com els sanitaris, els bombers o els cooperants de les ONG, que –des de la seva professionalitat– cerquen solucions.
Dilluns vinent, dia 14, la majoria de nosaltres rebrem centenars i milers de joves de fins a 18 anys. M’inspira aquest lema, títol d’un llibret breu, Stop talking, start doing. Amb seny i amb coratge. Aquest mes també publico Sé. Puc. Vull? (Valors, 184), un article breu sobre una “seqüència d’acció”: podem conèixer (“saber”) però, si no tenim capacitat executiva (“poder”), gairebé tot acaba en una conversa de perruqueria o de bar. La pregunta clau, i seré punyent, ve al final: “vull” complicar-m’hi la vida, dur a la pràctica el que cal fer?
Hem de generar solucions. Per exemple, després d’analitzar-ho tot plegat, què podem fer aquest setembre en educació?: a) dissenyar plans educatius adaptats a la situació sanitària; b) ser positius a la feina: acompanyar tota queixa amb una solució possible; c) refiar-nos dels professionals de l’educació. El que deia al principi: mirem endavant, i no veurem tant les ombres, encara que hi siguin.