Jordi, el locutor

Aquest estiu de desconfinament s’està emportant més vides que gairebé la primavera del virus. Un d’aquestes desgràcies té el nom del Jordi Escoda, un dels millors locutors de ràdio de Reus. Els indicadors de l’èxit d’un periodista acostumen a ser els programes en prime-time que presenten o els premis que reben, i ben poques vegades valoren la integritat, el compromís o l’afabilitat. Si aquesta societat valorés les qualitats humanes, la mort de Jordi Escoda hauria estat un motiu de dol nacional.

El Jordi el vaig començar a escoltar al seu programa Estudi Barroc de la ràdio local Punt 6 Ràdio. Aquell llavors la meva joventut estava més interessada en programes de contingut més rocker i cerveser que no en exquisideses de Bach, Lully o Buxtehude. Tot i això, sempre que vaig entrar en aquell principal de la Raval de Robuster on hi havia l’emissora, hi havia el somriure sorneguer del Jordi que et donava l’acollida.

Punt 6 Ràdio, també coneguda anteriorment com Ràdio Músic Club era l’alternativa jove a l’assentada Ràdio Reus que tenia al darrera tota la maquinària de la Ser. Quan l’emissora espanyola va decidir deixar a pa i aigua les delegacions locals va ser el gran moment de Punt 6 Ràdio per esdevenir la ràdio referència local. Va ser un salt endavant a tot o res i un dels que ho va pilotar va ser el Jordi, que locutava el programa informatiu dels matins i que va tenir l’encert, o no, de comptar amb una bona pila de col·laboradors i d’opinadors molt diversos entre els quals m’hi va incloure. Malgrat la qualitat de tots els espais de la graella, el salt no va sortir com s’esperava. Vist des de fora, sembla evident que l’Ajuntament mai no va ajudar gens a una ràdio que no podia controlar pel tarannà lliure del Jordi i dels altres que la menaven. També va ser una llàstima que el gran públic, amb l’excepció d’una minoria sorollosa, continués ignorant una proposta de proximitat, en català i independent. El terreny era adobat perquè la crisi econòmica posterior acabés liquidant una emissora històrica.

El Jordi, que com he dit era compromès i persistent, va engegar gairebé tot sol Ràdio Ciutat de Reus per internet i hi lluitava cada dia per continuar oferint-nos continguts propers i de qualitat, i en això, sempre tenia temps i paciència perquè qualsevol iniciativa de la ciutat o de la comarca tingués el seu espai per explicar-se.

La conclusió de tot plegat l’escrivia Magí Sunyer referint-se a Pep-Lluís Savall, un altre homenot del sud que també va marxar massa aviat com el Jordi Escoda: Tanta sort merescuda i tan poca victòria.