Els Kontos

A Cadaqués hi ha unes quantes famílies que han marcat la seva història, que al segle XIX destacava per la navegació a vela i els capitans i mariners que en van sortir. Però és al segle XX quan una dinastia grega ha deixat petjada com a bussos pescadors d’esponges i de corall, i també com a desballestadors de vaixells enfonsats o restauradors dels cascs de grans embarcacions. És la nissaga de Yorgos Kontos, que procedent de l’illa de Symi va arribar a Barcelona i després a Cadaqués i Portvendres, on es va instal·lar part de la família. Actualment, dos besnets de Iorgos, Pere Vehí Contos i Konstantí Kontos, han aplegat esforços per escriure la història de la família amb la col·laboració dels historiadors Pep Vila i Erika Serna. Els Kontos. Una nissaga de bussos i corallers. De Grècia a Cadaqués és el llibre que ha editat Bar la Boia SL i que es va difonent sense pressa. Ben documentat, amb moltes imatges dels bussos grecs que van treballar amb els Kontos, de la mateixa família i de les seves barques, i amb documents dels tractes que feien amb el corall, o la relació epistolar entre el patriarca i els fills. Com altres bussos del Mediterrani, sobretot grecs i italians, els Kontos es dedicaven a les esponges, fins que van centrar-se en el corall, que era més valorat. Primer, baixaven a pulmó lliure i s’hi estaven entre dos i tres minuts. Amb l’escafandre podien arribar fins a 30 braces, tot i que per seguretat treballaven una mitja hora a 14 braces (vint metres). Quan sortien els feien fumar un cigarret i si notaven tremolor de cames els tornaven a baixar vuit braces per fer la descompressió. Entre les seves feines, que van incloure desactivar mines, van desballestar un vapor anglès torpedinat per un submarí alemany a la Primera Guerra Mundial i que va anar a raure a es Caials, on hi ha la quilla. Els Kontos en van treure unes 21 tones de metall i ferro. Però els temps van canviant, i l’avi de Pere Vehí va muntar el bar Boia, i més recentment en Konstantí, que és qui visita més sovint l’illa de Symi, té el restaurant Es Grec, on la família emmagatzemava i tractava el corall que pescaven. En Pere Vehí, home inquiet i apassionat, va ser comissari de l’Any Dalí 2004 a Cadaqués i sempre ha tingut un gran interès per les arts plàstiques. A vegades el podem trobar amb els pescadors de Portlligat, com Moisès Tibau, també, ceramista i fotògraf d’aquest diari els anys vuitanta.