Venir per quedar-se

Diuen els que hi entenen que el teletreball ha vingut per quedar-se. Es veu que, durant el confinament, la xifra de teletreballadors, a tot l’Estat, es va disparar del 7,5% a gairebé el 50% i que ara el govern de Pedro Sánchez prepara una llei específica per regular aquesta modalitat laboral. Prova que el teletreball està cridat a durar. Però no només. Podem dir que, en aquests pocs mesos transcorreguts des del març, quan ens van tancar tots a casa, han aparegut altres coses, altres pràctiques que també han passat a formar part de les nostres vides. Em refereixo a les mascaretes que anem col·leccionant, l’ampolleta de gel hidroalcohòlic sempre a punt a la bossa, les pistoles per prendre la temperatura, les reunions d’empresa o les classes

per videoconferència, les salutacions contactless, els aforaments limitats, les fusions bancàries... Tot això sembla que ha vingut per quedar-se. Com el mateix coronavirus. Com la brega contínua dins del camp independentista, atrapat en les seves pulsions caïnites –tan hispàniques!–, sense projecte ni horitzó. És clar que això últim ja era un mal pre-pandèmic, agreujat per una repressió implacable que no ha estalviat mitjans. Espero que el desànim i la frustració que ens han caigut a sobre no hagin vingut també per quedar-se.