El problema el tenen ells

Podria molt ben ser, acostumats com estem que en aquest país cada dia en passin de l’alçada d’un campanar, que no ens adonéssim de la gravetat del que està passant: això és, del tercer intent (o el quart o el cinquè, si tenim en compte els intents fracassats d’investir Sànchez i Turull) de destituir per la via judicial un president de la Generalitat. I podria molt ben ser, immersos en l’entorn mediàtic en què estem, escoltant segons quins tertulians, que ens creguéssim que sí, que tenim un problema i que els irresponsables som nosaltres. Nosaltres, és cert, en patim les conseqüències. I són greus i desagradables. Però el problema el tenen ells. Si la decisió d’una junta electoral que té un dels seus membres a sou de Ciutadans acaba amb la inhabilitació d’un president de la Generalitat, el problema el tenen ells. No és normal que un tribunal tingui a les seves mans prendre una decisió tan desproporcionada com la caiguda d’un govern per penjar un coi de pancarta; un fet que, com a molt, hauria de ser una falta administrativa. Quan una immensa majoria de ciutadans no confia en la justícia, i ningú veu possible ni l’absolució de Torra ni la del major Trapero, per posar-los dos exemples, és que el problema el tenen ells, que han perdut tota credibilitat. Suposo que és per això que Torra i els seus advocats ni van abaixar el cap ni van tenir pèls a la llengua. Em va provocar tristesa sentir ahir la vicepresidenta Calvo avançant-se a la sentència i dient que si Torra és inhabilitat no podrà asseure’s a la taula de diàleg. No pas indignació, tristesa. Qui tindrà el problema, Calvo, quan Torra no pugui ser a la taula? “Han vist res semblant en una democràcia europea?”, es preguntava el president en la seva compareixença. Ja els ho avanço. No. I si alguna decisió han pres fins ara les justícies europees en relació amb l’estratègia judicial espanyola contra l’independentisme (per absència de la política) ha estat sempre en la mateixa direcció. D’exemples no els en falten. És cert, ve un període d’incertesa, i en plena pandèmia, i ens hauríem de preguntar de qui és mèrit. Les conseqüències les patim nosaltres, deia, però el problema el tenen ells. O és que hauran resolt res?