El voraviu
Coixet diu pagar car
O viu en un món ‘low-cost’ o no veu el preu que cobren als independentistes
No m’apassiona, però m’agrada el cinema d’Isabel Coixet. És especial! Tampoc m’apassionen, però també m’agraden les declaracions polítiques d’Isabel Coixet. Són delirants! La Premio Nacional de Cinematografía diu que ha pagat un preu exagerat per dir el que pensa. Concretament, pel seu unionisme. O acostuma a comprar low-cost o ves a saber quina és la seva referència de preu exagerat, però fa petar de riure la gent que ha patit tant i tant pel fet de ser al costat del fort i poderós. És una espècie genial en què no hi sabia la Coixet. Pensava que el seu sentit de l’humor era a l’altura de la seva categoria com a cineasta, però veig que no. És l’humor cínic del que engargalla quotidianament la seva ideologia, com el blat de moro als ànecs, i es queixa si un dia la pessiguen. Res a veure, és clar, l’exagerat preu pagat per la Coixet amb el barat que li ha sortit a Pesarrodona (un nas de pallasso al costat de la Guàrdia Civil) manifestar-se com a regidor que era a l’escola de Sant Joan de Vilatorrada l’1-O. Ahir va ser jutjat per desobediència greu. Pena que demanen per a ell: dos anys d’inhabilitació i 5.400 euros de multa. Res a veure tampoc, l’exagerat preu pagat per la Coixet amb la repressió que pateix el moviment independentista. Mira, Isabel de l’ànima, com que l’aposta és impossible, em jugo amb tu el que vulguis que si haguessis pensat independentista i ho haguessis dit, avui no series Premio Nacional de Cinematografía. Ja veus, com estan els preus!
