La bossa (l’art) o la vida

La Royal Academy of Arts de Londres està considerant vendre’s una obra emblemàtica de la seva col·lecció per salvar un 40% dels seus treballadors. Els més de 100 milions que podria obtenir per aquesta peça, que és, poca broma, el Tondo Taddei, de Miquel Àngel, evitarien 150 acomiadaments. La bossa o la vida, típic dilema trampa al qual se sotmeten l’art i la cultura, que ara, amb la forta crisi econòmica que provocarà la pandèmia, tornarà a ser a l’ordre del dia. A punta de pistola, respondria als dirigents de la Royal Academy of Arts que un museu que menysté els seus treballadors és impossible que pugui cuidar el seu patrimoni. Encara més: els animaria a millorar les seves condicions laborals amb la morterada de diners que s’endurien pel Tondo Taddei. I, seguidament, que pensessin tots junts en els afectes, l’escalf i la sensibilitat que necessita en aquests moments la gent per decidir-se a visitar un museu. Però em temo que tenen altres prioritats. Com ara maquillar la mala gestió en els temps de vaques grasses. La Covid-19 servirà d’excusa a moltes institucions artístiques per tapar forats heretats, dins dels quals hi ha sovint milionàries inversions en els continents per faraonitzar-los. La follia de l’“aviam qui la té o la fa més grossa”. Es va ampliar tot, menys les cures als treballadors i als visitants. Aquest és el debat real.