El Tribunal Constitucional, una nosa i res més

«Ni cap tribunal ni cap sentència ens privaran d'assolir els nostres objectius.» Aquesta frase, pronunciada ahir pel president de la Generalitat, José Montilla, després de saber que el Tribunal Constitucional ajornava per enèsima vegada les deliberacions sobre l'Estatut, podria sonar en condicions normals com tot un desafiament al poder judicial. Però no estem en unes condicions normals, ni tenim un president que no mesuri les seves paraules. Al cap de quatre anys de l'aprovació de l'Estatut a través d'un referèndum, després d'haver seguit escrupolosament els processos democràtics, són els magistrats del TC i no pas el govern de Catalunya els qui estan pervertint el funcionament del sistema, incapaços de concretar una sentència que, a més a més, no estan legitimats a dictar. Qualsevol ciutadà, fins i tot aquells que es considerin còmodes amb l'actual marc constitucional de l'Estat en el qual ens veiem obligats a participar, tenen motius suficients per lamentar el trist paper d'aquest tribunal. Tal com ha dit el president Montilla, però, dicti el que dicti l'organisme, si és que mai ho arriba a fer, els nostres objectius com a país es mantindran inalterables. «Els proposarem tantes vegades com faci falta», hi ha afegit Montilla, «sempre per camins democràtics i pacífics». Una claredat que contrasta amb el secretisme i la incapacitat dels magistrats que avui es tornaran a reunir per intentar consensuar una resolució que talli les ales a l'Estatut. No els pertoca a ells fer de legisladors, perquè aquesta feina correspon al Parlament, que ja l'ha feta. I és el poble de Catalunya qui ha de decidir amb el seu vot si hi està o no d'acord. I això també ho hem fet.