Raça humana
Els hem declarat la guerra
El periodista Carmel Rosa, militant del POUM, combatent al front d’Aragó, resistent a la França ocupada, col·laborador de Punt Diari als anys vuitanta i persona dotada de gran tenacitat per construir memòria sobre els fets de la República, la guerra i l’exili, advertia que el coneixement de la història ens ha de servir per no repetir-la, que seria una immensa perversió romandre insensibles als crims del present mentre honorem o blasmem les gestes del passat. Lúcida reflexió que se’ns planteja quan encara hi ha qui es nega a condemnar una dictadura i al·ludeix al frontisme per torpedinar tot avenç social, autèntica prova del cotó de la democràcia. Però pensem-hi una mica. Pensem en les imatges dels vençuts en la retirada del 39, homes i dones amb nens petits al costat, la casa dins d’una maleta o un mocador de farcell, caminant cap a la frontera, perseguits pels bombarders nacionals. Pensem en la fred d’hivern damunt la sorra de la platja d’Argelers o en els barracons de Ribesaltes, la brutícia, la fam, el mal tracte, la mirada presonera darrere els filats, el dolor de la pèrdua, l’abatiment. I pensem si les mateixes escenes no les estan protagonitzant ara uns altres refugiats a l’extraradi de la fortalesa; els veiem amuntegats en camps de concentració insalubres o no els veiem quan el govern grec els llença al mar amb un bot inflable i alguns queviures per sobreviure la tornada cap a la mort. Com pot Europa mercadejar amb els éssers humans i parlar de solidaritat? Sí, repetim l’horror, hem declarat la guerra als qui fugen de les guerres provocades pel sistema.