El vàter, metàfora de l’egoisme

A l’àrea urbana de Girona es tiren al mes 9,5 tones de tovalloletes i altres articles d’higiene pel vàter. Això no és un despropòsit, és un escàndol de primer ordre. Però té el seu sentit, no es pensin. És allò de, si tinc el piset ben net, se me’n fot si l’escala comunitària està bruta o, si tinc llumets del menjador que són un prodigi de domòtica, m’importa un rave si hi ha una bombeta fosa al replà de baix. Amb això no volem dir que alguns –o tots, perquè 9,5 tones mensuals són moltes tones–els veïns de Girona siguin uns insensibles, uns bruts, uns insolidaris, uns maleducats, uns desinformats, uns despreocupats pel medi ambient; no, mai. Això no ho hem dit. Ara, potser que tinguin clar què es pot tirar i què no pel vàter, no? Tampoc costa tant.