Ho estem pagant més car

Ja ens endúiem la part del lleó però la pandèmia ens hi ha afegit un extra: les dones hem multiplicat el temps dedicat a les tasques domèstiques i especialment a la cura d’infants i avis mentre s’imposa l’aprenentatge del teletreball. Òbviament, més dura ha estat la situació per a les famílies monoparentals, per a les empleades precàries de serveis essencials, per a les persones migrades sense opció d’assistir a les cases, perquè s’ha demostrat que el virus no entén de fronteres però sí de classes socials i de desigualtat de gènere: està portant més pobres que morts –la pobresa, una forma de mort lenta– i la reducció de jornades laborals per necessitats de conciliació pot acabar provocant un retrocés de mig segle en els drets assolits, segons adverteix l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona. Plou sobre mullat. Vam sortir laboralment més mal parades de la crisi del 2008 i continuem assumint majoritàriament la responsabilitat principal de totes les activitats relacionades amb la llar, sovint amb suport de la parella si se li ho demana (no es valora prou l’impacte sobre la salut del sobreesforç per intentar arribar a tot). Val a dir que aquestes feines tenen un preu que, si es remunerés, a Catalunya faria augmentar el PIB en un 25%, però aquí i arreu del món estan feminitzades i mancades de reconeixement social i econòmic. Molt a canviar i potser ara és un bon moment per prendre consciència de la corresponsabilitat en el sosteniment de la vida. Si no, les dones encara ho pagarem més car.