Nens a les places

La Covid-19 canvia les nostres vides, les nostres relacions, l’entorn i, sobretot, el paisatge urbà de les ciutats, amb Barcelona al capdavant. Les multituds de turistes han desaparegut i els infants juguen a les places del barri Gòtic, la catedral o el Raval. Feia dècades que no es veia mainada xutant pilotes i empaitant-se en alguns espais. On s’esbargien abans? On jugaven, pobres?, potser ens hauríem de preguntar. Com que els turistes eren més rendibles que els nens, l’urbanisme, el negoci i les activitats se centraven en els primers, fins i tot arraconaven els barcelonins adults.

El virus ha obligat a cedir espai dels vehicles per als vianants, eixamplant voreres de manera improvisada amb blocs de formigó per mantenir les distàncies. Més enllà de l’oportunitat d’escanyar el vehicle privat en moment de crisi, i dels efectes que tindrà sobre l’economia de la ciutat, la tendència a guanyar espai per a les persones és innegociable. El problema és que el transport públic, que hauria de facilitar la mobilitat, no augmenta, sinó més aviat redueix, la seva capacitat, pel dèficit que genera. El parèntesi per la Covid hauria de servir d’oportunitat per a la ciutat, per repensar-se i avaluar si li convé créixer en turisme, congressos, creuers... a qualsevol preu. Ara que es revisen plans urbanístics del 1992 o del 2004, repensem el model de ciutat, i apostem per un tipus de negoci o un turisme diferent del de masses. No busquem una recuperació a qualsevol preu. Després dels Jocs Olímpics es va apostar pels hotels, per exemple. Un dels sectors productius que semblen cridats o condemnats a revisar-se. Res no els serà igual, però a l’hora d’ajudar sectors des de les administracions, caldria tenir en compte les quasi tres dècades de beneficis que han obtingut, com perquè el sector pugui entomar dos anys de pèrdues i reconversió. La indústria de l’automòbil i les seves auxiliars seran un altre sector que canviarà, ja veiem que traumàticament, però la conversió cap als vehicles elèctrics és inevitable.