Juny

El juny és el meu mes preferit, perquè dóna inici a l'estiu i és una de les èpoques de l'any amb més fets joiosos, com ara la revetlla d'avui, una nit imparable de gresca, amb fogueres (cada vegada menys), petards (cada vegada més), música i la descoberta d'un món dels que veuran sortir el sol per primer cop sense haver-se enllitat. Descarto l'expressió «nit màgica», per l'ús abusiu que se'n fa, però és una nit molt especial, sobretot per al jovent que fa el pas de l'adolescència i se li comencen a revelar els secrets de la seducció.

M'agrada el juny, un nom que prové de la deessa Juno (l'esposa de Júpiter en la mitologia romana), la protectora de les dones que també es relaciona amb el vessant femení de la humanitat. I perquè els símbols del juny són el sol i la rosa.

M'agrada el juny i la nit del solstici per la conjunció de tradició pagana (el foc espantava els mals esperits i per una nit no existien les tenebres), amb la memòria d'infantesa de quan anàvem a buscar trastos vells per les cases per fer la foguera enmig del carrer, i el record de l'etapa d'eterna adolescència quan sabíem que tot era possible aquesta nit.

M'agrada el juny perquè és el temps de començar les vacances escolars i un mes llunyà que vaig començar a treballar amb contracte. Perquè hi coincideix la meva onomàstica i la del meu germà, i perquè al juny va néixer un dels meus fills. Perquè si la vetllada de Sant Joan no ha estat tan rodona com voldríem, tenim una segona oportunitat de recuperar-nos per la revetlla de Sant Pere i Sant Pau, quan també hi ha festa i gatzara.

M'agrada el juny perquè és temps de sega, i em recorda de petit a pagès, quan les màquines recol·lectores eren un luxe i els petits masovers segaven amb la dalla i la falç, i tot darrere feien les garbes a mà i s'apilaven al camp com si fossin tipis indis. I les berenades a l'ombra d'un roure menjant una llesca de pa amb aquella llonganissa del rebost que tenia un gust que mai no he recuperat.