La inhabilitació del president Quim Torra i el seu cessament en el càrrec eren un objectiu polític d’estat, que els tribunals han fet possible i que imposa a les institucions d’autogovern catalanes una provisionalitat no desitjada i del tot inconvenient en la situació d’emergència sanitària i econòmica que viu la nostra societat. Si no hi ha una sorpresa majúscula i el Constitucional no suspèn cautelarment els efectes d’aquesta condemna, el calendari previsible situa les noves eleccions al Parlament la primera setmana de febrer, de manera que la transició cap a la nova legislatura i la normalització dels òrgans de govern s’allargaran quatre mesos pel cap baix. Un període que el govern català, decapitat però legítim i en funcions, no ha de menystenir en cap cas. Ans al contrari, mentre no arriben les eleccions cal exigir que aquest govern continuï governant amb la màxima normalitat possible, en primer lloc perquè la crisi sanitària i socioeconòmica derivada de la pandèmia és ara mateix el repte més important per a qualsevol govern i s’ha de continuar gestionant dia a dia amb la màxima eficàcia hi hagi o no eleccions a l’horitzó. I, en segon lloc, perquè serà governant de manera responsable, treballant pel país i pels seus ciutadans i desmentint el relat recurrent del desgovern, que es donarà la millor resposta a la nova atzagaiada judicial.

Al capdavall aquest serà el millor full de ruta per arribar a una contesa electoral que fa molts mesos que s’ensuma i a la qual l’independentisme es presenta, si les enquestes no s’equivoquen, amb tendència a l’alça, amb possibilitats d’obtenir la majoria dels vots i amb la necessitat de pactar una nova coalició de govern per a la pròxima legislatura. La responsabilitat dels partits, més enllà de presentar un programa de país ambiciós i engrescador, serà, doncs, explicar molt clarament quines són les seves respectives estratègies per fer avançar Catalunya com a nació en les circumstàncies actuals i quin hauria de ser l’objectiu en els pròxims quatre anys.