1-O, l’Estat contra les cordes

Aprofitant el tòpic de l’extraterrestre que arriba a la Terra... si això passés avui, 1 d’octubre, a Catalunya, el marcià pensaria que el país commemora una altra derrota, una derrota terrible, quan entre els dies 1 i 3 d’octubre del 2017 la ciutadania del Principat va posar l’Estat contra les cordes. La brutal onada repressiva engegada per l’Estat, visibilitzada en la inhabilitació del president Quim Torra aquesta mateixa setmana, un fet inèdit, però sobretot en els 2.850 represaliats que ja suma el procés, no s’explica sense l’èxit absolut d’aquell referèndum des del punt de vista participatiu, polític. Com tampoc s’explica sense la implicació de tots els poders de l’Estat, començant per la monarquia i el seu discurs del 3 d’octubre a la nit, la nit d’un dia en què el carrer havia reunit independentistes i no independentistes contra la reacció de l’Estat a una votació democràtica.

Certament, des d’aquell 1-O fins ara, la situació ha canviat i aquell moment d’èxtasi ha deixat pas a un de depressió, sobretot perquè l’objectiu no s’ha assolit. Però no només, perquè ja hi havia molta gent, independentista també, que veia el referèndum com un pas, no com un fi en si mateix. En tot cas, la gestió posterior a l’1-O ha evidenciat que hi havia errors en la concepció però, sobretot, en la planificació futura. Si a això hi sumem els interessos electoralistes, el curtmirisme, la fragmentació del moviment, la manca de lideratges –un dels èxits més evidents de la repressió–, arribem a la situació actual en què costa, fins i tot, mobilitzar-se. Costa perquè la gent està farta de samarretes de colors o d’anar a concentracions en què el govern crida a participar i, alhora, envia els Mossos a reprimir.

La manca d’unitat estratègica –no pas electoral– ens ha dut aquí. I això no s’arregla en el curt termini. Com tampoc s’aconsegueix la independència. Cal parar-se a pensar, reflexionar, assumir els errors, acceptar qui tens enfront, i actuar. Usar la gran arma que tenim, la gent, que tot i la situació està convençuda de què vol per al seu país. Sense presses. Sense DUI irrealitzables. Però sense fer passos enrere.