Negre, xampany, xampany

Fred Perry, l’empresa, parla amb orgull del que va ser uniforme de mods i skins (cadascun d’ells a la seva manera) i fins i tot té un apartat a la pàgina web on destaca la “subcultura” que va generar el famós polo de màniga curta –amb els dos rivets característics, un més ample que l’altre– fins a convertir-se en un mite del segle XX, una imatge icònica. Però quan els nazis a qui ara Trump exalta i exalça van començar les seves accions racistes, ja hi va haver un comunicat del president de Fred Perry en què es desmarcava dels Proud Boys, que havien convertit la corona de llorer i el polo de punt de piqué –“negre, xampany, xampany”– en emblema i uniforme de l’organització. Era el 2017. John Flynn, el president de la companyia, recordava que Fred Perry era fill d’una família obrera socialista i afirmava que “de cap manera donem suport a un grup que va contra els nostres ideals”. Tres anys després, l’empresa ha decidit retirar del mercat americà (tot i que encara es pot comprar per internet) el model de polo que fan servir els supremacistes, perquè “és increïblement frustrant que se l’hagin fet seu i que hagin tergiversat la nostra corona de llorer”. La història del polo és un fascinant estira-i-arronsa d’apropiacions. A finals dels vuitanta, els skins antifeixistes (els Sharp) van reclamar l’origen esquerranós de la peça contra la usurpació dels skins d’extrema dreta, que també s’havien fet seus els Fred Perry. No cal anar als Estats Units, però, per comprovar l’ambivalència tèxtil. Mirin fotos de l’Abascal i d’uns quants més de Vox i em sabran dir de quina marca és la seva jaqueta esportiva.