Com un galliner esvalotat

El director general de l’OMS s’esforça a desmentir que el virus hagi sorgit d’un laboratori i la seva reputació retrocedeix davant l’auge de les teories negacionistes que ningú no sap qui impulsa, amb quins objectius o estranyes aliances i si tenen una base que les sosté. Estic dubtant? Ja veurem! Després apareix Trump carregat de deutes, evadint impostos i anticipant un cop d’estat si els resultats electorals no li són favorables (supremacistes: prepareu-vos). És possible? Ja ho veurem! I ben a prop, les nostres institucions semblem segrestades per l’esperit d’un galliner esvalotat que picoteja el gra brut de la batussa partidista i munta l’espectacle mentre la crisi sanitària i econòmica aixeca el vol. Seran capaços els nostres representants de concebre’s com a adversaris amb propostes a fer i no com a enemics a qui tallar el coll i finalment estaran pel que han d’estar? Ja ho veurem! (I consti que no dic que tots siguin iguals). Amb el ja ho veurem volia remarcar la manca de credibilitat i de confiança que la ciutadania expressa cada vegada més envers un sistema contagiat de discursos encesos, buits i fal·laços directament dirigits a l’enfrontament, a l’insult, al desacord, a la inoperància. Cadascú deu saber els seus motius, però el camí porta cap als Trump del pedregar, cap a noves/velles formes de totalitarisme que filtren també en la població frustrada, decebuda o espantada. Mafalda –gràcies Quino– posava una pancarta al món: “Alerta, irresponsables treballant” i jo em pregunto –serè conspiranoica?– a qui beneficia aquest desprestigi de la política?