La segona d’Europa

“Girona es va convertir en la segona ciutat europea a iI·luminar –des del dia 24 de juliol del 1886– la quasi totalitat dels seus carrers amb corrent elèctric altern, al darrere de la ciutat txeca de Karlsbad. S’havien instal·lat cinc fanals d’arc voltaic i 193 de tipus incandescent. Les grans ciutats com ara París, Londres, Barcelona i d’altres només havien il·luminat alguns carrers, places o edificis.”

Ho recollim d’un estudi molt documentat de l’historiador Xavier Martí i Vila sobre la central hidroelèctrica municipal mes antiga d’Europa en funcionament: la Central del Molí a Girona, que recull aigües de la séquia Monar i les converteix en energia elèctrica.

Anys enrere, el consistori gironí va il·luminar la idea de situar damunt d’aquesta central el Centre Cívic del Mercadal, que havia de marxar del carrer Cristòfol Grober –locals des de lIavors en desús– i col·locar-Io a les plantes superiors de la Central del Molí. Des d’aquestes pàgines vam trobar-ho inapropiat, i suggerírem que es posessin d’acord amb la Universitat i lIoguessin els locals de la plaça Jordi de Sant Jordi, molt més accessibles: situar gent d’edat avançada a les plantes superiors, damunt d’una central elèctrica, ens semblava una bogeria. Dit i fet: avui aquell centre cívic gaudeix de bona salut en aquell lloc suggerit per nosaltres.

Tossuts i ferms, el consistori va canviar de plans: convertirien les plantes altes de la Central del Molí en oficines per encabir-hi funcionaris. Convocaren un concurs públic, i les obres s’iniciaren, però al cap de poc I’empresa va presentar suspensió de pagaments, i ho va deixar córrer. Un nou intent municipal va córrer una sort similar, i avui es pot contemplar I’estat deplorable d’unes obres que van començar I’any 2017 i que havien de durar 15 mesos (!). Ara diuen que podran reiniciar-les la primavera que ve...

Però el problema de fons és el mateix: funcionaris damunt d’una central elèctrica? On és vist? Les baixes per ansietat, per depressió, per por... poden ser antagòniques. A ningú li agradarà treballar allà, encimbellat damunt d’una instal·lació elèctrica en funcionament!

Tenim una relíquia històrica activa, i a quatre passes del Museu del Cinema: què millor que dedicar tot I’edifici a ensenyar a les noves generacions els fonaments de I’energia elèctrica, restaurant i exhibint la Central; dedicant les plantes superiors a una exposició gràfica que mostri la riquesa hidroelèctrica –Sau, Susqueda...– de les nostres comarques, i ensenyant I’aprofitament mil·lenari de la séquia Monar, que des del segle X ha servit per moure molins; després, industries, i, finalment, generar energia elèctrica als carrers de la ciutat?

Som la segona ciutat d’Europa en aquest punt. No els diu res això? No interessa?