Colònies

El curs escolar que ve tindrà algunes novetats essencials, tot i que no són poques les famílies que les troben insuficients. Al setembre, les escoles obriran una setmana abans (i a canvi tindran una setmana blanca cap al febrer) i ja no faran jornada intensiva les últimes setmanes del curs. Aquest últim canvi, tenint en compte que la jornada intensiva no respon a cap caprici dels mestres sinó al fet que al juny és molt difícil fer classes amb la calorada de les tardes, ha irritat tres de cada deu claustres de l'escola pública. Abans de saltar de la cadira, pregunti's si vostè, quan passa calor a la feina, no exigeix a la direcció que hi posi aire condicionat. Doncs bé: pel que jo sé, a les aules no n'hi ha. Ordinadors, sí; però aire, no.

Com a mesura de pressió, aquests claustres han anunciat que no faran sortides ni colònies el curs que ve. Per què? Doncs perquè al seu moment la jornada intensiva es va aconseguir com a compensació per aquestes activitats a l'aire lliure.

Jo sóc un gran defensor de les nostres escoles i instituts. Durant un temps, sempre que la societat tenia algun problema s'intentava traspassar la responsabilitat a l'escola, oblidant que el seu principal objectiu era i és la instrucció. I quan els resultats ens desagraden, totes les garrotades van cap als mestres. No ens interroguem sobre quina part de culpa del fracàs és nostra.

Ara una part notable de mestres vol oposar-se al canvi a través de tercers. Volen que siguin els empresaris dels autocars i els de les cases de colònies els que collin Maragall. S'equivoquen. I, a més, els que en surten perjudicats són els alumnes, les famílies i, al capdavall, la qualitat de l'escola pública.