Què és això de la virginitat?

Conec una jove que fa uns anys quan es va casar –la van casar– va haver d’ensenyar a una matriarca de la família l’honra verificada en la nit de noces, és a dir el maleït llençol tacat. L’alegria del marit per haver vençut la batalla i entrat al castell per força d’armes –com si fos Tirant lo Blanc, em permeto l’al·lusió extemporània– era tan pregona com l’avergonyiment d’ella davant l’exposició pública de la seva intimitat i, encara més, la por a les futures violacions que hauria de suportar com a dòcil i fidel esposa. No van ser gaires en realitat –una sola ja és una vexació intolerable– perquè es va armar de coratge per fugir de la masmorra i els va acabar deixant a tots amb un pam de nas i la reputació –masclista– per terra. La virginitat no existeix; com es mesuraria? Només per la penetració vaginal d’un penis? Quines expectatives tan limitades! No existeix però tampoc és cap broma, perquè aquesta construcció social o convenció moral sobre el cos de la dona –el mite de la puresa– comporta una declaració de guerra real i simbòlica per part del vell paternalisme protector/agressor que fa víctimes. Els crims d’honor, vigents en molts indrets del món, en serien el cas més extrem, però també els matrimonis forçats, la mutilació genital femenina i altres atrocitats comeses contra la vida, la llibertat sexual i els drets de qui és considerada una menor d’edat per sempre més sotmesa a la propietat d’altri. Ningú ha o hauria de comprar certificats de virginitat o fer-se reconstruir l’himen. Si una dona ho fa podeu ben creure que està en perill encara que no ho digui.