Mirar com mirava Miró

Miró va néixer a Barcelona, al passatge del Crèdit, el centre centríssim de la ciutat. Però sempre va mirar el sud del país. Un mirar que vol dir un pensar, un fer, un sentir, un treballar i un estimar. En aquesta part del territori català hi ha un batec cultural persistent tot i les sordeses dels que només miren el centre o el nord. Avui és un molt bon dia per comprendre com va forjar la seva mirada ampla Miró. Al matí s’obrirà una exposició a la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell que desvela que la primera intenció de Miró, a mitjan anys seixanta, va ser ubicar la seu del seu museu en aquest municipi. El seu còmplice en aquesta aventura fallida va ser Joan Perucho. No avançarem més secrets: vagin a veure-la. I a la tarda, l’artista Jordi Abelló exposarà dos vídeos al mas Miró de Mont-roig del Camp que homenatgen l’assassí de la pintura, el Miró que va reptar les convencions de l’art i, de retruc, el seu propi èxit. Què vol dir èxit? Ell, Abelló, atendrà tothom que visiti la mostra. Transmet sabers amb calidesa, aquest deixeble de Miró. M’explicava aquesta setmana que de nano la seva mare li escrivia reflexions de mestres de l’art en notetes. De Miró li va deixar aquesta: “Cal estar disposat a treballar dins la indiferència i l’austeritat més total.” I l’ha aplicat, amb radicalitat. Abelló té el seu taller en un galliner. A Reus. Al sud.