Els drets no estan mai adquirits

És prou conegut l’advertiment de Simone de Beauvoir: “No oblideu que n’hi haurà prou amb una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones tornin a ser qüestionats. Aquests drets mai es poden donar per adquirits. Haureu de romandre alerta tota la vida.” Estem passant per un d’aquests moments de fort sotrac personal i col·lectiu, de transició entre el vell món que mor i el nou que triga a aparèixer, i mentrestant –i ara la cita és de Gramsci– apareixen els monstres. Enllaçant les dues idees podríem dir que la pandèmia ensenya la pota del retrocés pel que fa a la igualtat de gènere des del moment que propicia el replegament femení als quarters de la llar, on no ha deixat de prestar mai serveis de forma ben poc compartida. Faríem bé d’encendre les alarmes quan una de cada quatre dones estan pensant fer un pas al costat en les seves carreres o abandonar els seus llocs, especialment les que són mares, davant la manca de suport per conciliar les diverses obligacions, segons revela una magna enquesta realitzada als Estats Units per la consultora internacional McKinsey, que adverteix les empreses de la “pèrdua de valor” que això comportaria. Respecte al nostre país, l’atur les està castigant més durament: 2,2 milions de treballadores per 1,6 milions de treballadors (setembre del 2020). I la forta pressió per atendre la feina i les tasques de cura està provocant un empitjorament de la salut per esgotament físic i mental. Efectivament, per aturar els monstres cal lluitar pels drets cada dia, no els podem donar mai per adquirits.