No han estat a l’altura

Diguin el que diguin, no han estat a l’altura. La pandèmia ho ha capgirat tot, ha deixat i està deixant molts locals tancats, molts treballadors a l’atur (o sense atur), moltes famílies amb greus problemes per arribar a final de mes, i les administracions no han estat a l’altura. O no hi han estat prou. No dic que no s’hi hagin posat, que no hi hagi hagut un gran esforç per ser-hi (algunes administracions més que no pas d’altres, tot sigui dit), però la veritat és que han fet curt. Hi han fet molt, tot el que han pogut i més, perquè he vist membres del govern treure la llengua durant dies i dies, treure recursos de sota les pedres i improvisar mesures –ves quin remei– a mesura que les circumstàncies empitjoraven. Però no han fet prou. No pot ser que s’anunciïn expedients de regulació temporal que no es cobrin quan ja han passat mesos i mesos; no pot ser que s’anunciïn ajudes que no arriben de cap manera; no pot ser que alguns col·lectius hagin de fer esforços sobrehumans per atendre els pacients –alguns mèdics però d’altres econòmics–, i no pot ser que l’administració es col·lapsi com es col·lapsa i que deixi sense atendre persones en situació d’emergència, bé sigui perquè s’han quedat sense recursos, bé sigui perquè necessiten renovar un carnet de conduir que els és imprescindible per treballar i no poden obtenir cita prèvia, bé sigui perquè necessiten renovar uns permisos de residència que posen en perill la seva estabilitat laboral o personal. No atendre tot això és no estar a l’altura. No dic, insisteixo, que no s’hi hagin abocat esforços i recursos, hores de son i una gran voluntat, però no n’hi ha prou. No n’hi ha prou, de saber que d’Europa vindran diners, cal saber com, quan, i tocar-los. No pot ser, que a les residències hagi passat el que ha passat, i que hi hagi aquest degoteig d’anul·lacions de visites programades arreu. O aquest desgavell i aquestes contradiccions a l’hora de prendre decisions. Si mig milió de ciutadans han hagut de passar per Creu Roja a demanar ajuda per sobreviure, una situació que la mateixa entitat troba insòlita, és que no han estat a l’altura. Potser és tan simple com que, davant la magnitud de tot plegat, no s’hi podia estar. I que som tots plegats, que no hem estat a l’altura.