Covid i el suïcidi escolar

Tal com afirma pels mitjans el Dr. Àlex Arenas, investigador de sistemes complexos de la Universitat Rovira i Virgili, obrir els centres educatius amb les taxes d’incidència de la Covid ha estat una missió suïcida. L’obertura s’hauria hagut de fer esglaonada segons el risc d’infecció de cada regió, i esperar quinze dies no hauria fet mal a ningú. Fins i tot a secundària, i amb l’alt risc de contagi entre els adolescents, s’haurien pogut mantenir les classes via internet. Doncs tot això molts professors i alguns sindicats ja ho havíem exposat en començar setembre. Ara el nombre d’infeccions està creixent de manera exponencial, un mal predit per la matemàtica i per les mateixes víctimes de l’aula. És a dir, el Departament d’Educació no va veure la gravetat de la pandèmia des dels seus despatxos. Resulta obvi que a secundària, amb més de 30 alumnes per aula, problemes de ventilació i falta de distàncies de seguretat, el nombre d’infeccions pujarà com l’escuma i el virus s’escamparà entre professors i famílies. Vaja, una execució segura. Qui no ho vegi és un il·lús. Tot plegat ha semblat més una maniobra ideològica i política que no pas una decisió científica i empírica.