L’apocalipsi encara no ha arribat

Demà farà un mes de l’obertura de les escoles. I l’apocalipsi encara no ha arribat! És cert que les xifres generals de contagi no són gens bones. Al contrari, anem fent passes enrere. Massa passes enrere. Però és evident que la culpa no és dels col·legis. Segons les dades d’Educació, ahir només hi havia un centre tancat –de 5.131 que hi ha al país– i 1.417 grups estables confinats. Que així, d’entrada, sembla una xifra que fa feredat. Però és que n’hi ha uns 72.000 en total. Per tant, estem parlant d’un 1,97%. Tenint en compte el context, i tal com corre el virus arreu, un excel·lent per a les nostres escoles i els seus equips docents! I sí, hi ha moltes coses a millorar. Tots tenim parents o coneguts que ja han tastat el confinament dels fills. Si no és que ja s’ha viscut en primera persona. O, inevitablement, el viurem en qualsevol moment. I és un maldecap, encara irresolt per part del govern espanyol, en el cas dels pares que han de tenir cura d’infants no contagiats. Saben el dilema entre baixa laboral i permís retribuït? Doncs encara és un dilema. A hores d’ara! Un escàndol!

Però, malgrat tots els malgrats, saben quin és el meu resum d’aquest primer mes, tot i les dificultats, els riscos i la improvisació en molts moments? La cara de felicitat dels meus fills. Els seus també somriuen?