Sense lucre ni negoci

Quan programen de nou la visita a l’especialista que es va haver de suspendre al març, resulta que el pacient ja és mort. I això fa pensar fins a quin punt la manca de recursos està provocant l’empitjorament de la salut o la defunció dels qui no arriben a temps a una prova diagnòstica d’importància vital. També podríem afegir-hi la situació de col·lapse de l’atenció primària (reportatge de Virtudes Pérez en el diari de dilluns: “En passo nota al doctor i ja li telefonarà quan pugui per valorar si ha de venir o no”, és la resposta més habitual quan es demana hora). Això passa ara, però abans de la pandèmia tampoc anàvem bé: es trigava unes quantes setmanes per accedir al metge de capçalera i costava reduir les llistes d’espera per a una intervenció quirúrgica. Potser recordaran que en aquest país també es va despertar una marea blanca en defensa de la sanitat pública contra les retallades i privatitzacions del conseller Boi Ruiz. Un dels seus fundadors, Josep Martí Valls (va exercir més de 40 anys al Vall d’Hebron) s’ha convertit en un referent de la lluita per un sistema social i sanitari integrat que garanteixi el dret a la salut per a tothom, perquè l’esperança de vida no estigui marcada per raons econòmiques. Trobaran articles seus per internet amb propostes pel model que propugna: “Un servei nacional de salut a Catalunya que pagui amb diners dels impostos de tothom només assistència sanitària sense lucre ni negoci i amb sous dels polítics, gestors i professionals públics transparents i que es puguin publicar sense vergonya.” Arribarà el moment?