La pandèmia rebrota

La convivència amb el coronavirus, obligada mentre no arriba la vacuna que posi fi a la pandèmia, s’ha convertit en una mena d’estira-i-arronsa en què els ciutadans fan el que poden per adaptar-se a les circumstàncies i continuar les seves vides, i els governs, per mantenir el difícil equilibri entre la restricció i la reactivació en funció de les fluctuacions de la corba de contagis. En aquesta realitat líquida, complexa i transitòria, que no tots –governs i ciutadans– han afrontat amb la mateixa responsabilitat, la pandèmia fa dies que repunta a nivells d’incidència inèdits des de la primavera, i la lògica ens porta a un enduriment de les restriccions. El govern català hi ha afegit un punt d’incertesa o d’estrès organitzatiu, per exemple, amb el vaivé de fa uns dies amb la reobertura de l’oci nocturn o diumenge passat amb la recomanació de tornar a les classes telemàtiques a la universitat, però no deixa de ser el portador de males notícies. Amb l’indicador del risc de rebrot disparant-se per sobre dels 330 punts, no pot sorprendre a ningú que saltin les alarmes o que la prioritat del govern torni a ser a una reducció sensible i general del contacte social i la mobilitat.

Cal positivar, en tot cas, el fet que Salut actuï amb la precocitat suficient i la contundència necessària perquè aquesta segona onada no esdevingui un tsunami que allargui i agreugi les conseqüències humanes, socials i econòmiques del rebrot. Al marge d’això, cal recordar, un cop més, que la partida contra la Covid-19 es juga a parts iguals des de l’estratègia i pla d’acció dels governs assessorats pels experts i des de l’actitud conscient, prudent i solidària dels ciutadans en el compliment de les recomanacions. En set mesos de pandèmia, tots hem vist situacions i comportaments en què s’ignora el risc de contagi i l’expansió del virus. En la mesura que, com a societat, siguem capaços de reduir aquestes situacions a la mínima expressió, la convivència forçosa amb el coronavirus serà més planera per a tots.