El voraviu
Àguila cua blanca
Com a raça que es regala, l’espanyol està més cardat del que es pensa
Mentre s’entestin a celebrar la salvatjada de la Hispanitat cada 12 d’octubre, agafarem entrada i crispetes per al circ. Dilluns van equivocar el colorant o el que sigui que posen en el combustible de les avionetes de la Patrulla Àguila i en lloc de la rojigualda, al cel de Madrid van dibuixar-hi un succedani de la bandera de l’Athletic de Bilbao, i encara guerxa. En un lateral, en lloc de vermell també hi van fotre blanc. El morrió i la vista posada al cel ens va impedir veure la cara de Felip. Congestionada com la de l’any passat amb el paracaigudista al fanal? Desencaixada com la de fa dos anys quan la bandera se’ls hissava torta? I si li haguessin donat en aquell moment l’especial de 10 planes (i 100 cortesans) de l’ABC de diumenge en defensa de la monarquia? I si li haguessin passat el vídeo (Viva el rey!) amb les 186 al·locucions dels socis de Lliures i Iguals que va reunir la marquesa de Casa Fuerte? La marquesa, tot sigui dit, com que no en fa prou amb l’escenari mesetari, n’ha habilitat un altre al port de Barcelona, al peu de Colom. Ve a totes, diu. “Batalla cultural decisiva entre els que defensen el llegat de civilització espanyol, per civilitzat, i els que busquen liquidar-lo per espanyol.” Espectacle assegurat. Casado va destituir-la perquè es feia de portaveu d’ella mateixa, i li falten audiències públiques. Un bolo anual fantàstic. Àguila cua blanca al cel de Madrid i Aguilot menjaratolins als peus de Colom.