Units i ‘¡viva el rey!’

Si a Catalunya hi ha un problema de convivència –Pedro Sánchez dixit–, no sé quin diagnòstic es podria fer de la situació que es viu a Espanya, amb una presència cada cop més desacomplexada de l’extrema dreta i els dos principals partits embrancats en una guerra descarnada pel poder, mentre la pandèmia cavalca desbocada i el país entra en pana econòmica i institucional. La batalla de Madrid, amb el foc encreuat per la implantació de l’estat d’alarma, arriba a extrems de sainet si no fos que hi ha en joc vides humanes i el perill de veure la capital i la seva perifèria convertides en una potent centrifugadora del virus.

Per no parlar de la batalla per la renovació de la cúpula judicial, en un altre exemple de sectarisme i d’incapacitat per negociar i complir les disposicions a què obliga la Constitució que tant diuen defensar. I tants d’altres escenaris per a la batussa, des de la corrupció fins a la memòria històrica passant per la figura de Pablo Iglesias, el nou cap de turc de la política espanyola, ara que tenim tots el líders independentistes ben tancats a la presó. Però què importa tot això? Què importa encapçalar el rànquing de contagis a Europa i situar-se a la cua de tots els indicadors econòmics i socials? Què caram, #EsteVirusLoParamosUnidos i... ¡viva el rey!