Desmitificació del pressupost

Fa uns dies en un programa de la televisió pública catalana varen fer un reportatge sobre els dies en què el govern català havia estat sense pressupost aprovat, i per tant prorrogat, any per any, des del 2010 fins a l’actualitat. Era un nombre considerable de dies. L’objectiu del reportatge, hi insistien els conductors del programa i els experts que els acompanyaven, era fer veure que això era una cosa molt negativa per a l’economia i la societat catalanes. Per cert, a l’Estat espanyol ha passat una cosa semblant els darrers anys.

El raonament parteix del mite que el pressupost és una eina imprescindible per fer polítiques públiques. És més, el pressupost seria un dels instruments principals (si no el més important) per fer les polítiques públiques que vol fer el govern de torn, i els grups polítics que li donen suport. Però, de fet, el pressupost que s’aprova a l Parlament només és un recull dels desitjos/intencions que té el govern sobre les polítiques públiques que voldria fer en l’exercici corresponent. Però al final de l’exercici resulta que els ingressos i les despeses que realment s’han executat poden ser molt diferents del que hi havia previst, ja que s’hauran produït molts canvis en el període (modificacions del pressupost previstes per la llei, incorporació de subvencions o de romanents d’exercicis anteriors, despeses que no s’executen, etcètera). Recordem, per exemple, la diferència que hi ha, any rere any, entre les inversions previstes en el pressupost de l’Estat a Catalunya i les que finalment s’acaben realitzant.

El que realment representa les polítiques públiques (d’ingressos i despeses) que s’han fet no és el que constava en el pressupost inicialment aprovat sinó el que consta en el pressupost finalment executat, és a dir els ingressos i les despeses que com a mínim ja s’han autoritzat formalment i legalment. O és que algú s’imagina que quan arribin els diners que estan previstos de la Unió Europea (UE), relacionats amb el pla de recuperació lligat a la Covid, no s’incorporaran com a subvencions en el pressupost ja aprovat (en el cas que no s’haguessin previst)? O és que alguna s’imagina que, en els casos que preveu la llei, no hi haurà un canvi de partides pressupostàries (el que s’anomena modificacions de pressupost) si hi ha una urgència provocada per qualsevol causa i hi ha diners en una altra partida que no està previst gastar-los o es consideren menys importants o menys urgents?

Si se’m permet, m’agradaria il·lustrar-ho amb un exemple personal. Per circumstàncies en part casuals, vaig ser alcalde d’una vila d’una mica més de 10.000 habitants durant set anys i mig. Any rere any, l’equip de govern fèiem unes sessions monogràfiques per fer la proposta de pressupost: els nostres desitjos i intencions de polítiques públiques per l’any següent. Per preparar-ho consideràvem simultàniament ingressos i despeses, ja que una modificació en uns suposa també la modificació de les altres, i al contrari. També aprovàvem, abans d’acabar l’any, simultàniament els ingressos i les despeses (el pressupost) de l’any següent. Un cop aprovat, el pressupost era, doncs, la foto fixa del que el govern volíem/desitjàvem fer en l’exercici següent.

Però el pressupost és una eina per fer les polítiques públiques. I és una eina viva, que va canviant al llarg de l’any. Perquè incorporava modificacions de despesa, que permetien la llei, per tal de cobrir necessitats urgents o imprevistes durant l’any. Perquè afegia en els ingressos subvencions que s’havien rebut i que eren impossibles de preveure quan es va fer i aprovar el pressupost. Perquè afegia els romanents provinents d’exercicis anteriors i permetia pressupostar noves despeses. I tot sempre, evidentment, segons el que preveia la llei, amb el vistiplau de la secretària i de la interventora i amb l’aprovació del ple de l’Ajuntament.

Per això, si es vol conèixer realment quines són les polítiques públiques que ha dut a terme un govern durant un exercici pressupostari, caldrà acudir al pressupost executat (o autoritzat legalment) al final, no al que es preveia inicialment.