‘Bocachanclas’

Com que aquesta setmana hi ha tornat a haver brega dialèctica al Congrés, m’he entretingut a buscar –tant que diuen de la tensió al Parlament de Catalunya– què es diuen entre ells, a veure si és cert això que la crispació a Madriz ha anat in crescendo. No els ho sabria dir, perquè de fet la legislatura de Sánchez ja es va inaugurar amb crits d’“Assassins!” i “Terroristes!” quan en el debat d’investidura parlava la diputada de Bildu Mertxe Aizpurua, i la mai prou ben valorada Cayetana Álvarez de Toledo va mantenir el nivell –nivellàs– dirigint-se sessions més tard a Iglesias com a “fill de terrorista”. Però el recull seria espectacular. Aquesta mateixa setmana hem sentit Macarena Olona, de Vox, dient “matón” a Iglesias (“su moño no puede esconder al auténtico coletas que aspira a aparecer en los telediarios con el chándal bolivariano”, hi va afegir), i José Ignacio Echáriz, del PP, dient-li “marioneta del presidente”. Iglesias, que va deixar anar a Vox (nivellàs, també) allò de “a ustedes les gustaría ser terribles fascistas pero no pasan de acomplejados reaccionarios”, no en té pas l’exclusiva, de rebre. A Pedro Sánchez, Pablo Casado, del PP, li va dedicar al maig 37 insults en un discurs de 15 minuts (manipulador, mentider, inepte, malversador...), i la portaveu dels socialistes, Adriana Lastra, va respondre a Casado que “vomita mentiras y bulos” i que era un “fals, deslleial i indigne”. I va dir “cacatua” (tal com sona) al secretari general del PP. Nivellàs. Al juny, un diputat de Vox –Luis Gestoso– i un de Podem –Javier Sánchez– se les van tenir. “Tu eres un sinvergüenza comunista y mentiroso”, diu l’un. “Con gentuza no tengo nada que hablar. Y menos con bocachanclas”, li va respondre l’altre a Twitter. La llista de floretes entre els grups parlamentaris és llarga, rica i elevada: provocador, agitador, sociòpata, patètic, covard, farsant... i, en alguns casos, de mal traduir. Chusma, deslavado, maldiciente, pagafantas, descocado... A mi m’ha agradat, sobretot, aquest bocachanclas que ja els he sentit dir en més d’una ocasió. Es veu que no surt ni al diccionari de la Real Academia de la Lengua Seria un bocamoll? Un bocazas? És espectacular, el que s’aprèn darrerament seguint la política espanyola.